Divendres es va inaugurar la exposició “Els treballs de la pansa”, amb les aportacions de Frederic Artés, qui disposa d’una espectacular col·lecció etnològica, i ferramentes i utillatges que es feien servir en tot el procés de l’elaboració de la pansa, cedides per gent del poble. Una exposició que repassa tots els treballs relacionats amb l’escaldà, des de la verema fins a l’assecat del raïm, i il·lustrada amb fotografies antigues d’aquests mateixos treballs, cedides també per veïns de la localitat.
Dissabte, a més d’un sopar de germanor amenitzat amb l’actuació musical de Baraca Folk, es va presentar el número 2 de la revista Riuralogia, a càrrec del seu director, l’arquitecte Juan Miguel del Rey Aynat. Es tracta d’una publicació dedicada al món de l’arquitectura rural valenciana i dels riuraus en particular.
El dia gran de la festa va ser diumenge dia 1 de setembre. Una jornada festiva celebrada al riurau de Mahiques, situat al camí d’Aielo de Rugat en una partida on encara es veuen les runes d’altres riuraus. I és que, a Montitxelvo, en plena eclosió pansera, hi va haver més de quaranta riuraus en funcionament. Des de l’Ajuntament s’ha fet un agraïment especial a la família Mahiques, tant per la cessió del riurau com per aportar els més de cents quilos de raïm moscatell que es varen escaldar diumenge.
Des de primera hora del dia que el foc es va posar en marxa i poc a poc l’aigua anava calfant-se, mentre la gent no parava d’arribar a l’era del riurau de Mahiques. L’afluència de gent va ser tot un èxit, unes 250 persones de diversos indrets, no sols de la Vall d’Albaida sinó gent també de la Safor i de les Marines, interessats a conèixer aquesta tradició valenciana que des de la dècada de 1970 estava desapareguda de la comarca.
Quan l’aigua va començar a bullir, l’alcalde de Montitxelvo, Josep Miquel Climent va donar la benvinguda als assistents. Casimir Romero va fer de mestre de cerimònies, explicant a la gent congregada al voltant del fornal els detalls de l’escaldà, el motiu perquè s’escalda el raïm de moscatell, i la tècnica utilitzada, la mateixa que utilitzaven fa dos mils anys els romans a terres valencianes.
Després d'escaldar, es va celebrar un esmorzar popular en el mateix sequer del riurau, on no faltà la música i els balls de la nostra terra, amb la actuació improvisada del cantautor Lluís Fornés “el Sifoner” i el seu tradicional “mare mare que la pansa es crema...”, del grup de Dolçainers i Tabaleters de la Safor i el grup de Danses l’Ofra de Castelló de Rugat.
Una festa de l’escaldà que s’organitzava per primera vegada a Montitxelvo i que va tindre com a preàmbul la que es va celebrar la setmana anterior a Terrateig, i que en paraules de l’alcalde de Montitxelvo, Josep Miquel Climent, “té com a objectiu donar a conèixer a la gent del poble i de la Vall aquesta dura feina que feien els nostres majors i que a més dels riuraus i sequers com a riquesa patrimonial dels pobles, forma part de la memòria de les gents de Montitxelvo. Una recuperació que esperem que no quede en un acte aïllat i testimonial i que altres anys es puga repetir per tal de no oblidar la nostra història, costums i tradicions. Per finalitzar agrair a la gent de l’IEVA i de Riuraus Vius pel seu suport a l’hora de promocionar aquestes activitats organitzades per l’Ajuntament de Montitxelvo, i a tots els assistents per participar en aquesta festa de l’escaldà”.
Podeu veure fotografies de la festa i de l'exposició ací.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada