A 'La festa mare', els dos especialistes en el món festiu valencià palesen la menor influència real de l'Església en la festa, sense perdre-hi presència, i alhora l'increment que han tingut les celebracions en quantitat i en formes. El llibre explica 'què s'entén per festa, com es redefineix el ritu i des de quin calendari festiu i humà es parteix', i analitza 'la sintaxi i la semàntica festiva, els subjectes celebrants i els organitzatius, per a estudiar la immensa revitalització del fet festiu', detalla l'estudiós ontinyentí.
Durant aquests 30 anys s'ha viscut un canvi en el model de societat que inevitablement s'ha traslladat a la festa, un canvi que s'ha traduït de maneres molt diferents i que ha tingut conseqüències també molt diverses. Així, s'han produït recuperacions de festes tradicionals com són el Corpus Christi o les romeries, l'expansió o difusió de certs models festius (Moros i Cristians i Falles), la invenció i generalització de festes (la Tomatina, els Dimonis i els Nanos i Gegants), la metamorfosi festiva o l'adaptació a nous contextos (el cas extraordinari de les festes de Sant Antoni Abat), i el pas del ritual agrari a la festa postmoderna.
Com a part de l'univers festiu, s'hi fa una anàlisi de la festa teatral i de la teatralització festiva, del foc i de la festa i la música festiva, i s'hi ofereixen referències amples a l'oganització social i l'associacionisme festiu i el fenòmen de la patrimonialització festiva.
Publicat pel Museu Valencià d'Etnologia, el volum és el número 7 de la col·lecció 'Temes d'etnografia valenciana', fundada per Joan F. Mira.
L’acte de presentació serà divendres 20 de desembre, a les 19.30 h, a la sala Joan de Joanes (C/ Diputat Casteló, 9) de Bocairent, a càrrec dels autors i de Joan Seguí, director del Museu d’Etnologia Valenciana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada