dimarts, 14 de juny de 2011

Jornada sobre Enric Valor a Agullent

Foto: Vicent F.Garcia Perales


Si Agullent va acollir la primera de les jornades que dediquem a la literatura i els escriptors, no és debades. En aquest poble de la Vall d’Albaida hi va viure i va conviure durant anys l’escriptor i gramàtic Enric Valor, sobre el qual versava la jornada de dissabte passat i de qui es commemoren els 100 anys del seu naixement. A Agullent, Valor va escriure part de la primera novel·la del Cicle de Cassana, ‘Sense la terra promesa’ (que hi va acabar el 1977), i també la segona, ‘Temps de batuda’ (firmada a Agullent en 1982).

En el primer acte de la cita hi van participar els escriptors valldalbaidins Vicent Belda, Joan Olivares, Francesc Mompó i Ramon Haro, en una taula redona pensada per fer d’altaveu dels nostres escriptors i de la seua relació, personal i/o literària, amb Enric Valor.

Haro va demostrar, amb la lectura de dos rondalles, la capacitat de reelaboració d’una transmissió oral com són les contarelles populars. Belda acabava la seua intervenció reconeixent la vàlua d’un Valor molt personal: “Haver conegut E. Valor ha d’aparéixer al meu currículum com al millor mèrit”. Olivares va comentar el model de llengua dels escriptors valencians actuals, deutors en gran part de l’obra valoriana: “En les meues obres, la llengua és la protagonista”. Mompó va continuar aprofundint en la riquesa lèxica i del valor del valencià, sobretot en l’obra ‘L’ambició d’Aleix’, de la qual va destacar “el cromatisme de la paleta que pintava el paisatge”.

La taula redona va donar lloc a un breu debat en què quedà en l’aire la qüestió de l’actualitat i el valencià: optimista o pessimista?

L’agullentí i amic personal d’Enric Valor, el professor de la Universitat de València i membre de l’AVL, Emili Casanova, no va dubtar en la seua conferència a destacar la vàlua de Valor, perquè “d’un camp erm ha sigut capaç de fer un camp ric i esponerós”, ja que va omplir grans buits de la llengua, com ara el lèxic i les rondalles. Segons Casanova, Valor era “una anella de salvació”, un salvador de paraules, un recol·lector infatigable del lèxic tradicional valencià. Casanova també va tractar en aquest sentit la quantificació de les paraules recollides per E. Valor: “És una mina lèxica”.

El propi Emili Casanova havia llegit, abans de la seua conferència, la del professor de la Universitat Rovira i Virgili, Xavier Ferré, sobre “Les relacions de Valor amb Josep M. de Casacuberta”. Ferré va excusar la seua absència.

El professor del departament de Comunicació i Informació Periodística del CEU-UCH, Vicent F. Garcia Perales, va llegir un escrit redactat per M. Lluïsa Gea, néta d’Enric Valor. Un text molt personal en què ressaltava les vivències, juntament amb la seua germana M. Dolors, dels 12 anys que van viure a Agullent. El més destacat, les excursions per la Serra d’Agullent, escenari que ben bé es podria identificar amb els paisatges que descriu el seu avi a les novel·les i les rondalles.

Aquesta lectura anà acompanyada d’un audiovisual amb fotografies de la família Valor a Agullent. Tot seguit, es va poder veure un fragment d’una entrevista que el 1996 el Col·lectiu l’Olla va gravar en vídeo a casa de l’escriptor.

La darrera participació fou la del professor de la UV Joan Oleza, presentat per l’agullentina Sílvia Pínter. Oleza va destacar un Valor particularista davant d’un món globalitzador. En aquest sentit, va analitzar minuciosament l’obra ‘Enllà de l’horitzó’, l’última novel·la de Valor, en la qual es fonen el narrador-autor en un gènere que últimament s’ha posat de moda: l’autoficció i l’escriptura de la memòria.

En l’organització d’aquest acte, l’IEVA ha comptat amb la col·labiració de l’AVL, l’Ajuntament d’Agullent i La Nostra Terra.

La presidenta de l’IEVA, M. Josep Garcia, va cloure l’acte tot agraint les col·laboracions i l’assistència del públic, tot recordant la continuïtat que tindrà al mes de setembre amb la jornada dedicada a M. Sanchis Guarner, i la de novembre sobre els nou reptes editorials.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada