No hi ha cap dubte que la música és un
dels àmbits culturals amb ramificacions més populars i extenses. I com a tal,
també és un àmbit en què la situació d’anormalitat cultural del nostre país
s’ha fet més evident.
La “deserció” lingüística de creadors
i públic en el món musical valencià, d’una espontaneïtat poc literal, tot i ser
gran no ha estat total. Ni de bon tros. La resistència inconscient dels grans i
dels senzills cantaors de finals del segle XIX i principis del XX van deixar un
solatge que els esforços uniformitzadors del franquisme, entre altres, no van
saber desfer. La “morta viva” mantenia unes constants vitals que, a les
acaballes de la dictadura, comença a escampar-se per espais i melodies
d’actualitat amb no poca alegria.
Després d’uns anys de produccions
il·lusionants i homologables a les de qualsevol altra cultura, un temps nou
d’escassetat i marginació programada ha desembocat en un esclat creatiu
inesperat, vastíssim, bastit sobre una llengua com a reivindicació o com a
normalitat.
Un llibre ho explica amb tot de
detalls i amb Claus per a entendre’n els procesos i els àxtits actuals. “La cançó en valencià. Dels repertoris
tradicionals als gèneres moderns” és obra de Josep Vicent Frechina, escriptor,
periodista i un dels crítics més reconeguts del nostre país. Ell mateix ens
presentarà el llibre, en què repassa la música cantada en la nostra Llengua
feta al País Valencià.
La presentació es farà dijous 25
d’octubre, a les vuit i mitja de la vesprada, al Conservatori de Música
d’Ontinyent. L’acte el conduirà el cantant Jesús Barranco.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada